Val la pena viure !!

Tirar la tovallola quan ja no es pot més ... es fàcil i indicatiu de que ja tot s´acavat !!
El cos notes que té poques defenses i que es cansa. Dormir ... com a sinónim de tranquilitat.
Podriem dir que es com una "depresió", paraula molt utilitzada per indicar-nos que estem cansats i poc preparats per afrontar res.

En el fons estem fugin de les responsabilitats, de pendre decisions, de enfrontar-nos amb lo que es presenta ... que com menys ho afrontem més gros es lo que es posa a davant nostre.

Quin es el moment en que veiem la petita espurna de llum ?
De ben segur el veuràs, el notaràs, el sentiràs, perque la vida si observes atentament, et mostra moltes senyals.

Quan la nostre consciencia capta que som vius i que som responsables ?
Responsables de lo nostre ... responsables de las nostres decisions i actes ... no de lo que puguin fer o triar els altres.
Jo en un moment donat prenc consciencia de la meva responsabilitat front (familia, fills, feina ...) i actuo decidin el meu camí front aquell punt... puc donar la meva opinió al altre ... pro no tinc el poder de cap manera de viure la seva vida . Si puc ser company de camí, compartin ... mai decidin.

En el moment en que ens veiem responsables, prenem decisions, prenem el nostre espai. "Estic aquí i decideixo ... ". Amb més o menys dolor... perque les decisions poden fer-nos sentir dolor pro també la alegría de la feina ben feta.
I val la pena viure amb la intensitat que ens mereixem !!!

I val la pena viure per sentir l´escalfor en el nostre cos.
Val la pena viure per fer un petó al qui estimem.
Val la pena viure per veure les onades quan arrivan a la platja.
Val la pena viure per estar rodejada dels teus.
Val la pena viure per veure una flor despuntar.
Val la pena viure per olorar la plutja.
Val la pena viure per passejar agafada de la mà.
i per tantes i tantes coses ... val la pena viure !!!

Sortim al món conectats amb nosaltres i respiran l´aire i sentin el sol a la pell i escoltan els ocells quan xerran i sintonitzan que tots compartim el mateix món i ... que val la pena viure-ho !!!

Energía de Vida

Vida, Amor, Entrega, ... tot es Energía de Vida.

Patir, plorar, jugar, riure ... com el mar, novament simbol de inquietud i moviment.

Amb aquest poema m´identifico i a la vegada hem comunico amb una de les persones que més estimo en aquest món ; el meu fill Enric.

EXCÈLSIOR (Homenatge a la Vida)

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...

(Joan Maragall)