¡ Gracias a mi pie izquierdo !!

Quiero expresar mi sentimiento en estos días que no sé ni cómo describirlos.
Siento gratitud a mi pie izquierdo por tener la oportunidad de vivir estas nuevas emociones.
Yo no soy mis emociones, y esto lo estoy descubriendo aquí y ahora.
¡ Gracias !

viernes, 25 de junio de 2010

Val la pena viure !!


Tirar la tovallola quan ja no es pot més ... es fàcil i indicatiu de que ja tot s´acavat !!
El cos notes que té poques defenses i que es cansa. Dormir ... com a sinónim de tranquilitat.
Podriem dir que es com una "depresió", paraula molt utilitzada per indicar-nos que estem cansats i poc preparats per afrontar res.

En el fons estem fugin de les responsabilitats, de pendre decisions, de enfrontar-nos amb lo que es presenta ... que com menys ho afrontem més gros es lo que es posa a davant nostre.

Quin es el moment en que veiem la petita espurna de llum ?
De ben segur el veuràs, el notaràs, el sentiràs, perque la vida si observes atentament, et mostra moltes senyals.

Quan la nostre consciencia capta que som vius i que som responsables ?
Responsables de lo nostre ... responsables de las nostres decisions i actes ... no de lo que puguin fer o triar els altres.
Jo en un moment donat prenc consciencia de la meva responsabilitat front (familia, fills, feina ...) i actuo decidin el meu camí front aquell punt... puc donar la meva opinió al altre ... pro no tinc el poder de cap manera de viure la seva vida . Si puc ser company de camí, compartin ... mai decidin.

En el moment en que ens veiem responsables, prenem decisions, prenem el nostre espai. "Estic aquí i decideixo ... ". Amb més o menys dolor... perque les decisions poden fer-nos sentir dolor pro també la alegría de la feina ben feta.
I val la pena viure amb la intensitat que ens mereixem !!!

I val la pena viure per sentir l´escalfor en el nostre cos.
Val la pena viure per fer un petó al qui estimem.
Val la pena viure per veure les onades quan arrivan a la platja.
Val la pena viure per estar rodejada dels teus.
Val la pena viure per veure una flor despuntar.
Val la pena viure per olorar la plutja.
Val la pena viure per passejar agafada de la mà.
i per tantes i tantes coses ... val la pena viure !!!

Sortim al món conectats amb nosaltres i respiran l´aire i sentin el sol a la pell i escoltan els ocells quan xerran i sintonitzan que tots compartim el mateix món i ... que val la pena viure-ho !!!

martes, 15 de junio de 2010

Energía de Vida




Vida, Amor, Entrega, ... tot es Energía de Vida.

Patir, plorar, jugar, riure ... com el mar, novament simbol de inquietud i moviment.


Amb aquest poema m´identifico i a la vegada hem comunico amb una de les persones que més estimo en aquest món ; el meu fill Enric.



EXCÈLSIOR (Homenatge a la Vida)


Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...


(Joan Maragall)


jueves, 3 de junio de 2010

¿ Vuelta a la normalidad ?


De golpe voy entrando en la rutina diaria. Sobre todo la rutina laboral.
Sin darme cuenta llamadas, compromisos, cursos, ... y otra vez ... de nuevo ... ¡ aquí estoy !!
Noto al vivirlo que me está costando entrar en esta rueda.
Fué más fácil parar.
Disfrutar y sentir la calma después del ajetreo del accidente y desde luego del estrés acumulado.

Pero siento como a diferencia de antes, que soy muy consciente de cada momento que vivo.
Lo veo, lo vivo ... disfrutándolo al máximo.
Y cuando mi mente inicia la sesión diaria de todos los miedos futuros previstos, según archivo del pasado, ... yo lo veo venir.
Incluso me río.
¡ Ya está esta aquí, con sus suposiciones !!

Consciente, aparco la energía mental que se fabrica y dejo fluir.
Siento mi respirar, siento mis pasos, miro el paisaje que tengo delante, sus detalles ... y sigo fluyendo.
Mientras, la mente se relaja.
¡ Que se entere que aquí mando yo !!
A ella la utilizo cuando aporta, sino ... que espere ...
el objetivo es que pare ... que ella no soy yo ... es una parte de mí.
Así pues que deje que otras partes estén presentes.
Que interesante lo de "Pienso , luego Existo" ... frase que he oído durante mucho tiempo y ahora llego a la conclusión de que es totalmente erróneo. Es como decir ... "yo solo soy mi mente".
... Y voy incorporándome a los quehaceres del trabajo. Pero de un modo fluído, buscando el lado fácil ... el más fácil... ¿ porqué no ??
Deseo con todo mi ser , plantear un entorno laboral en el que tenga cabida todo lo que quiero vivir.
Pero al "querer hacer", estoy volviendo a "controlar"... y por lo tanto vuelvo a caer en lo que no quiero para mí.
Pienso que en esta línea de dar respuesta, de forma fácil, me lleva a lo que realmente me hace disfrutar.
El fluir me permite gestionar lo que viene sin control (es decir sin pensar en el después, sino en el ahora).
Y desde el prisma de "creer es crear" , es construir lo que me aporta felicidad.
Resumiendo; no tengo nada controlado pero estoy creando un ahora que me hace gozar del día a día.
Abierta a los trenes que pasan... me subo o no, según mi interés e intuición.

A comentar ; Mi cuerpo se revela desde este cambio de vida. Esto es una anotación.
Me han quitado la muela del juicio por el dolor que me causaba.
Una vez extraída se me ha complicado por la herida de la extracción.
Y sigo en el dolor. Lo veo, lo noto y ahí está como aviso de mi despertar.
... ¿ Es como una poda ?? ¿ Florecer a partir del cuidado amoroso de aquellas partes de la flor que deben cortarse ??

Verlo como que es perfecto para mí.